MACU Martorell Cultural

Jugar, al carrer, amb pocs elements. Ser capaç de mirar i, sobretot, d'escoltar al públic. Crear un vincle proper amb l'espectador, amb la fragilitat i l'honestedat del pallasso. Fer partícips als més escèptics. Una teranyina de pensaments i emocions desemboca i conflueix en el riure i el joc, les eines més útils i pures per desfer nusos. Un embolic de cordes que venen de lluny. Un retorn al començament. Un espectacle intergeneracional per gaudir de valent.