DIMECRES, 22 DE NOVEMBRE DE 2017
Escut de l'Ajuntament de Martorell

Història

 

Primers pobladors i època romana

 

Santa MargaridaLes primeres senyals de poblament humà als territoris de l’actual Martorell daten de finals del període Neolític, i es fan paleses amb restes localitzades d’una tomba col·lectiva ubicada entre els barris del Pla i del Camí Fondo. Es tracta d’un conjunt de restes humanes i tres vasets de ceràmica fets a mà.

Pel què fa a l’època romana, l’element més emblemàtic que ha arribat als nostres dies és el Pont del Diable, ubicat en l’estratègica cruïlla entre la vall del Llobregat i la depressió prelitoral que era identificada com l'estació Ad Fines, situada entre Antistiana (Vilafranca del Penedès) i Arragone (Sabadell). D'època romana són també les termes que hi ha molt a prop de l'estació dels FFCC de la Generalitat Martorell-Enllaç, una vil·la romana situada cronològicament des del començament del segle II aC fins al final del segle II o començament del III dC, abandonada sense solució de continuïtat. Sembla que també són d'origen romà les dues torres de la serra de les Torretes. Ja d'època visigòtica és l'església que hi ha sota l'antiga parròquia de Santa Margarida.



Època Medieval

 

Castell de Sant Genís de RocafortEl Martorell alt-medieval és una agrupació de cases al llarg de l’eix del camí provinent del Pont del Diable, i a l’entorn d’una plaça i de l’església. El lloc és documentat per primera vegada el 1033 fent referència al seu mercat, i poc després, el 1042, Guillem Bonfill i la seva esposa Sicarda, senyors de Castellvell, funden el priorat de Sant Genís de Rocafort. La seva jurisdicció feudal comprenia els llocs, castells i parròquies d'Abrera, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires. La capital històrica n’era el castell de Sant Jaume (com s'anomena modernament el Castellví de Rosanes), tot i que més endavant, potser ja durant la segona meitat del segle XIII, Martorell li prengué la capitalitat. D’aquesta baronia en van ser senyors les nobles famílies dels Castellvell (fins el 1228), Montcada (1228-1309) i Foix (1309-96). Durant el domini dels Castellvell, la zona del Congost és l’escenari de la victòria bèl·lica de les tropes de Ramon Berenguer III sobre els sarraïns (1115), i les primeres referències de l’existència d’un hospital (1216) promogut per Guilleuma de Castellvell. També es començà a conèixer l’existència de la Fira de Sant Bartomeu (1282), coincidint amb el període de jurisdicció feudal dels Montcada. I més endavant, els Foix van concedir el privilegi fundacional del municipi de Martorell. A la fí del mandat dels Foix, l’any 1396, el rei Martí l'Humà incorporà la baronia a la corona, i Martorell obtingué el privilegi de ser declarat carrer de Barcelona.


El poble va patir, a inicis del segle XV, les conseqüències de les lluites successòries entre els Foix i el rei Martí. És en aquest període que la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, va concedir el privilegi de la celebració d’una fira que començava el dia de Sant Marc i que es perllongava els quatre dies següents (l’any 1422), fira que ha tingut continuïtat fins els nostres dies en forma de la Fira de Primavera. Malgrat els moments convulsos, Martorell ja demostrava aleshores una gran vitalitat, que es fa palesa amb la construcció d’un segon pont l’any 1437. En aquest cas, travessant el riu Anoia. Poc després, el 1440, va aparèixer la primera representació de l'escut de Martorell, quarterat amb un castell, un martell i tres línies horitzontals onejant.



L’Edat Moderna

 

Carrer del MurNo és fins l’Edat Moderna, i més concretament l’any 1592, que l’escut tradicional de la vila es va convertir en oficial, amb l’afegitó del senyal d'una mà, documentat per primer cop l’any 1575. El mateix any que es va oficialitzar l’escut de Martorell, es va erigir una nova església, després de 13 anys de treballs. No es van construir muralles per envoltar el primitiu nucli urbà, tot i que el conestable Pere de Portugal, proclamat Rei dels catalans, havia ordenat de fortificar la població. Però el seu conflicte amb Joan II i la victòria d’aquest últim ho van impedir, venent la baronia a Lluís de Requesens, a desgrat dels habitants de la zona. La Baronia va passar de mans dels Requesens als Zúñiga (1549), als Fajardo, marquesos de Los Vélez (1618-1727), i als Álvarez de Toledo y Osorio (1727-1821).


En la guerra dels Segadors, la vila va ser fortificada, ja que va esdevenir el quarter general de Catalunya i peça clau per a la defensa de Barcelona. Va ser assetjada i destruïda per l'exèrcit del marquès de Los Vélez, senyor de la vila (1641). El 1652, la pesta va succeir la guerra. Un altre fet important d’aquell segle XVII va ser la delimitació del terme municipal de Martorell (1669). La Guerra de Successió tampoc va passar de llarg, i el martorellenc Salvador Ferrer, comandant un reduït grup de civils, es va fer fort al Castellví de Rosanes, protagonitzant una heroica resistència contra les tropes del duc de Populi, cap de les forces d'ocupació de Catalunya. La torre de l’homenatge del castell va ser volada, el fort va caure i l’exèrcit invasor hi va instal·lar un centre d’intendència. Primer, els soldats s’allotjaven en cases particulars, però el 1732, l’ajuntament va acordar de construïr una caserna de cavalleria prop del Pont del Diable per acollir-hi la tropa en un mateix espai.



Segle XIX: guerres civils

 

Convent dels CaputxinsDurant la guerra del Francès, l'ajuntament s'erigí en Junta de Defensa del Corregiment de Barcelona. Martorell va ser centre de diverses accions de les forces patriotes i va ser també repetidament saquejada i vexada per les tropes franceses, que el 1814 capitulaven, amb tota una divisió, al congost de Martorell. Amb motiu d'aquesta guerra la vila va obtenir l'any 1816 el títol honorífic de molt noble i molt lleial. Durant el Trienni Liberal (1820-1823) Martorell va tenir una guarnició per controlar els moviments de les bandes absolutistes. El 1821, les forces constitucionalistes saquejaren el convent dels caputxins i el convertiren en quarter de la milícia nacional. Un any més tard, Antoni Bray, comandant de Martorell, es va encarregar, per ordre del govern, de traslladar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a Barcelona, per temor que pogués caure en mans dels facciosos. A la posterior guerra dels Malcontents (1827), el capitost Agustí Saperas, àlies Caragol, va prendre la vila i hi va exigir contribucions. Les lluites entre carlins i lliberals van ser nombroses, com el conflicte del 1838 a Can Serra del Pla, o la manera com els veïns van foragitar una partida de tropes centralistes el 1844. Els anys d’agitació continuaren quan el capità Pavía destituí l'ajuntament (1848) i n'anomenà un de la seva confiança.


Can BrosEls temps convulsos es van plasmar en greus conflictes laborals a la colònia fabril de Can Bros (1856), o en l’assassinat de Vicenç Martí, el Noi de les Barraquetes, prop de la Font d’en Clusa (1866). El desencís de la Revolució de 1868 produí l'aixecament federalista i el 1869 Martorell fou escenari de combats entre forces republicanes i tropes del govern; el 1872, al crit de Fora les quintes!, Joan Martí, el Xic de les Barraquetes, s'alçà en armes a la plaça Major de Martorell, proclamant la República Federal. I el 1875, els carlins, comandats per Tristany, assetjaren i ocuparen Martorell.


Paral·lelament, la revolució industrial s’anava implantant a la població, fet que començava a provocar un important canvi d’activitat econòmica, combinat amb la crisi de la vinya de finals de segle. Del 1817 són els primers documents sobre l’existència d’una fàbrica de filat de cotó. I de bracet a la indústria, va arribar el transport de les mercaderies: el 1856 s’inaugurava el ferrocarril amb el recorregut Martorell-Barcelona, i cap a mitjans de la dècada següent es faria l’ampliació cap a Tarragona. L’estació es va ubicar a Can Carreres, que va començar a consolidar un petit nucli de població a l’altra banda de l’Anoia. Però la connexió per carretera també millorava, amb la desviació de la carretera de Madrid pel carrer del Mur. El darrer quart de segle XIX comporta, entre d’altres fets, la creació del museu de l’Enrajolada (1876) a càrrec de Francesc Santacana. Cinc anys més tard, es construïa la primera claveguera al carrer Nou i cap al 1887, Martorell patia –com va succeir al Penedès- l’efecte de la plaga de la fil·loxera. El 1893 es va inaugurar una nova línia de ferrocarril, la central que feia possible la comunicació entre Martorell amb Igualada.


 

El segle XX

 

Plaça de la VilaDels primers anys del segle en destaca l’electrificació de la població (1905), la creació del Centre Republicà El Progrés (1908), el naixement del primer servei d’aigües i la fundació del Foment Parroquial de Cultura el 1915, la creació del Sindicat Vitivinícola Comarcal, a càrrec de Francesc Santacana (1917) i la fundació de l’Ateneu de Martorell el 1928. Els primers anys del segle recullen també un parell de visites reials: El 1908 hi van ser el rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia; el rei va repetir visita el 1925. També en destaca la mort del Xic de les Barraquetes (1909), l'enterrament del qual es convertí en un acte multitudinari d'afirmació republicana. Recollint-ne el pensament, el 14 d'abril de 1931, Francesc Riera, guanyador en les eleccions municipals, va proclamar la República a Martorell i tres anys i mig més tard Esquerra Republicana ocupava l'ajuntament i proclamava des del balcó la República Federal. Amb l’arribada de la Guerra Civil va succeir l’assassinat de dos sacerdots i diversos veïns, i l’incendi i la destrucció de l'església parroquial. Amb ella, es cremaven també el retaule major i el del Roser, que havien elaborat els escultors Agustí Pujol -pare i fill- entre els anys 1614 i 1620. Aquest fosc període de la història culminava el gener de 1939 amb el bombardeig de Martorell a càrrec de l'aviació franquista, fet que va causar diverses víctimes el mateix dia que es tropes franquistes ocuparen el Pou del Merli. Les tropes republicanes, de retirada, van dinamitar els ponts sense respectar la singularitat monumental del pont del Diable. L'endemà, la Quinta División Navarra ocupava el poble, mentre que la vella torre del Telègraf, que domina el pas de la carretera nacional, es va convertir en punt de resistència de les forces republicanes, vençudes després de moltes hores de combat.


Plaça de l´EsglésiaLa nova església parroquial de Santa Maria es va construir entre el 1941 i el 1944, un any abans que s’inaugurés el Museu Municipal Vicenç Ros. Arribats a meitats del segle, Martorell començava a preparar-se per al seu major canvi de fesomia del traçat urbà. A més de la Vila i Can Carreres, el nucli iniciava la seva expansió cap al Pla amb la creació, el 1956, d’un grup d’habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, composat per 200 vivendes. També la Vila es transformava, amb l’enderroc de les façanes d’un costat del carrer del Mur, per poder eixamplar la N-II. A més del Pla, que es va començar a urbanitzar el 1961, naixia el barri de Buenos Aires amb l’edificació de 680 habitatges (1962), i de 616 vivendes més, 10 anys més tard. Però la més gran transformació es va concretar als setanta, quan s’acabà la urbanització del Pla i començà la del Camí Fondo. L’activitat agrícola va decréixer i, per contra, Martorell s’industrialitzà, amb el naixement dels polígons de La Torre, Glude, Solvay, Can Bros i SEAT. La construcció de l’autopista i la doble via del tren consolidaven el terme municipal com un lloc de pas de diversos eixos. Ja amb l’arribada de la democràcia, el 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques.

AJUNTAMENT DE MARTORELL

08760 Martorell - Tel. 93 775 00 50
  • RSS
  • Facebook
  • Twitter
  • Youtube
  • Soundcloud
  • Issuu