Inici >

Fullola: “els neandertals van desenvolupar preocupacions estètiques i espirituals”

10 d'octubre de 2014


'Neandertals a Catalunya'

L'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, i la regidora de Turisme i Patrimoni històric, Maria Hinojo, han inaugurat aquest dijous l'exposició Neandertals a Catalunya, un viatge al passat que divulga la vida d'aquesta espècie extinta que, segons el comissari de la mostra, Josep Maria Fullola, va protagonitzar una rica cultura material i un primerenc món simbòlic. La mostra es pot visitar fins el 22 de novembre a la sala d'exposicions del Centre Cultural.


Neandertals a Catalunya ha desembarcat a Martorell de la mà dels grups de recerca DIDPATRI i SERP de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida, el departament de Cultura de la Generalitat i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.


El comissari de l'exposició i catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Fullola, va explicar als visitants que “els neandertals van ser el resultat d'un llarg període d'evolució a Euràsia de grups humans emigrats del continent africà entre els 300.000 i els 125.000 anys, seguint la línia de l'Homo erectus”.


Els fòssils que van permetre identificar-los van ser descoberts l'estiu de 1856 prop de Düsseldorf (Alemanya), en una cova situada en una pedrera de la vall de Neander.


A Catalunya només hi ha dos jaciments que han proporcionat restes humanes neandertals: la cova del Gegant de Sitges i una antiga pedrera de travertí al Pla de la Formiga de Bayoles. Juntament amb aquestes dues localitats, la cova de Mollet de Serinyà ha proporcionat també una resta humana de difícil classificació: no s'ha pogut determinar si correspon a un neandertal o bé a un preneandertal.


Material complementari
Els plafons explicatius de la mostra es complementen amb clips audiovisuals, basats en un viatge pels principals jaciments de casa nostra, reproduccions d'eines i restes fòssils. El visitant també hi veurà un ullal d'elefant trobat a Martorell l'any 1953, la reproducció d'una mandíbula neandertal trobada a l'arxiu de Sitges d'entre restes òssies (l'original roman al Museu d'Arqueologia de Catalunya), la reproducció d'un crani de cromanyó i la reproducció d'un crani de l'Edat Mitjana trobat al jaciment de Santa Margarida de Martorell.

Vida neandertal
Els neandertals tenien una dieta basada en el consum de carn, complementada amb peix, marisc i vegetals, en funció de l'ecosistema i la zona geogràfica on se situen el assentaments. Malgrat aparèixer en l'imaginari popular com un ésser simiesc i rude, els neandertals “van protagonitzar una rica cultura material i mostraven preocupacions estètiques i espirituals”, segons ha dit Fullola. Disposaven d'un món simbòlic desenvolupat que denota “una cognició enterament humana tal com demostra l'ús de pigments, les sepultures o l'ús d'ornamentació personal”.


Els darrers estudis indiquen que la seva desaparició va ser “el resultat de l'absorció de la seva població per part de l'Homo sapiens, amb qui van conviure uns 10.000 anys, que era molt més nombrós”, ha dit el comissari de la mostra.

 

Visites escolars
L’exposició disposa d’un taller didàctic dissenyat pel grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, realitzat per l’empresa Schola Didàctica Activa. El taller s’oferirà als alumnes de 4rt de Primària i 4rt d’ESO dels centres educatius martorellencs per a què treballin en grup l’evolució humana, les eines i l’habitatge.

 

La mostra es podrà visitar fins el 22 de novembre a la sala d'exposicions del Centre Cultural.


  • L'alcalde Esteve i la regidora Hinojo inauguren 'Neandertals a Catalunya'
  • 'Neandertals a Catalunya'
  • 'Neandertals a Catalunya'

    + 9

  • 'Neandertals a Catalunya'
  • 'Neandertals a Catalunya'
  • 'Neandertals a Catalunya'
  • 'Neandertals a Catalunya'
  • 'Neandertals a Catalunya'
  • 'Neandertals a Catalunya'
  • 'Neandertals a Catalunya'
  • Salvador Esteve i el comissari de la mostra
  • 'Neandertals a Catalunya'